Inici arrow General arrow Atac a la representació democràtica de les treballadores i treballadors públics
AugmentarReduirDesfer
 
 
 
 
 
 
Sectors
General
Ensenyament Públic
Ensenyament Privat
Ensenyament 0 - 3
Universitat
Adm. autonòmica
Administració Local
Sanitat
Transport ferroviari
Eleccions sindicals
Informa't
Calendaris
Normalització lingüística
Premsa
Secretariat de la dona
Consells Escolars
Moviments Socials
Solidaritat i cooperació
Publicacions
Enllaços
Formació
CIVE
Ofertes de Treball
Mobilitat i sostenibilitat
L´STEI-i en imatges
L´STEI-i en vídeo
Salut laboral
Internacional
 
Atac a la representació democràtica de les treballadores i treballadors públics PDF Imprimir Trametre

El Govern autonòmic (PP) pretén degradar progressivament els serveis públics i arribar a desmantellar-los

Veure el comunicat

Els treballadors de l’ensenyament públic, segons la normativa bàsica (Estatut dels treballadors, Estatut bàsic de l’empleat públic, i Llei de llibertat sindical) preveu una representació adequada a les seves necessitats.

A la nostra comunitat, a l’ensenyament públic, només hi ha una Junta de personal docent no universitari per a totes les illes. Després de les darreres eleccions de novembre de 2010, la junta que representa un col·lectiu de quasi 12.000 docents està formada per 43 delegats de personal. A més a més els sindicats que obtenen el 10% del vots tenen dret a 4 delegats sindicals més.

L’STEI-i disposa de 21 delegats de personal i també li corresponen 4 delegats de secció sindical.

Altres comunitats autònomes tenen més juntes de personal per al mateix nombre de treballadors i nosaltres, a més, tenim el fet insular que fa que cada realitat educativa de cada illa tengui la seva especificitat.

L’STEI-i sempre ha demanat descentralització administrativa i Juntes de personal per illes. Aquestes juntes servirien per poder realitzar una gestió més autònoma i apropada a la realitat de cada illa i al mateix temps el professorat tendria una representació més proporcionada.

El sector públic de Sanitat de les Balears, ja té Juntes de personal per illes i més o menys el mateix nombre de treballadors de l’ensenyament públic.

Si miram la representació que tenen els treballadors i treballadores del sector privat, veurem que és 10 vegades més gran que la representació de la qual disposen els treballadors del sector públic. Segons l’Estatut del treballador disposen de 5 delegats de personal per a cada centre de treball on hi ha entre 51 a 100 treballadors. 9 delegats de personal per a cada centre que té d’entre 100 i 250 treballadors. A partir de 250 treballadors de l’empresa es té dret de constituir una secció sindical amb delegats sindicals que tenen el mateix drets i crèdits horaris que els delegats de personal. 

Per  més de 1.000 treballadors i menys de 2.000, 23 delegats de personal. Per a cada 1.000 treballadors més que tengui l’empresa tan sols s’elegeixen dos delegats de personal més . És a dir els primers 1000 són 23 i els següents mil, dos delegats sindicals i així successivament.

Cal fer la comparativa per entendre la desproporció que suposa la representació sindical a empreses tan grosses com la nostra, de fet la més gran de totes les Illes Balears. El mateix nombre de treballadors que tenim si les eleccions es fessin centre a centre, com a l’ensenyament privat o a la banca, generarien entre 900 i 1000 delegats sindicals.

Per aquest fet, i per afavorir els processos d’interlocució entre els representants dels treballadors i l’Administració, se signen  acords que permetin desenvolupar l’acció sindical i la negociació amb l’empresa, que, en el nostre cas, ara vol suspendre el Govern.

El Govern del Partit Popular ha suspès l’Acord de 2006, d’aquesta manera es vulnera greument la negociació col·lectiva, ja que els delegats de personal o permanents sindicals no seran suficients per a ser presents a tots els àmbits de negociació i dificultarà l’atenció adequada als treballadors als centres de treball. El problema greu de la suspensió de l’Acord, no és tant la supressió d’alliberats sindicals, sinó més aviat el fet que no hi hagi representants dels treballadors quan l’administració vulgui canviar les condicions laborals dels treballadors de l’ensenyament públic i a més suposa una involució en la negociació d’àmbit autonòmic.

El govern del PP deixa a l’ensenyament públic 15 alliberats, entre tots els sindicats de l’ensenyament, per a un col·lectiu de 12.000 treballadors.

El sector més perjudicat és el d’ensenyament públic perquè té una dispersió geogràfica de centres de treball. Hi ha més de 300 centres que cobrim els alliberats sindicals per atendre el col·lectiu docent a totes les illes.

El Govern de les Illes Balears, ara en mans del Partit Popular, penalitza les treballadores i treballadors de l’ensenyament públic mitjançant la supressió dels seus representants i pretén amb aquesta mesura posar dificultats a la tasca de representació dels interessos del professorat i de la defensa de l’ensenyament públic.

 

27 de setembre de 2011
 
 
     
Advertisement
Advertisement
 
 
 
 
 
 
 
STEI-i en Facebook
W3C CSS W3C XHTML