Ordre elecció de llengua: la claredat de la legislació

Versió per imprimir

Dia 15 de setembre del 2008, dues mares impugnaren el decret 67/2008 de 6 de juny perquè, entre altres coses, en la seva disposició transitòria única derogava l’ordre d’elecció de llengua del primer ensenyament publicada el 2004. El TSIB els dóna la raó.

La resolució de 28 de maig de 2012, que s’ha publicat dia 31, fa efectiva l’aplicació de l’Ordre de 13 de setembre de 2004, (BOIB 18 de setembre) que regula el dret dels pares i mares a elegir la llengua del primer ensenyament.

A més a més hem de tenir en compte que la Conselleria explica, als Antecedents, al punt 7 d’aquesta resolució de 28 de maig, que ha iniciat l’expedient administratiu per aprovar una disposició que reguli novament l’aplicació del dret a elegir llengua del primer ensenyament, però que el compliment dels tràmits exigits per la normativa vigent no li permet que la nova normativa sigui vigent durant el procés d’escolarització actual i per això publica aquesta resolució. Fins aquí tot queda clar.

Anem aclarir ara uns quants punts importants i que semblen conflictius d’aquesta resolució que, amb la normativa a la mà, queden ben aclarits.

El punt tercer de la resolució encomana als centres que estableixin mesures organitzatives i pedagògiques i que es recullin dins la programació general anual (PGA).

Al quart punt estableix que els centres organitzin aquestes mesures amb els seus recursos per satisfer el dret dels pares i mares a rebre el primer ensenyament amb la seva llengua quan aquesta sigui diferent de la prevista en el projecte lingüístic del centre.

El punt cinquè disposa que els centres facilitin a les famílies el model de sol·licitud d’aquest annex i que dins el període de matriculació introdueixin aquesta informació en els GESTIB abans del 30 de juny.

El punt sisè ens explica que cal esperar unes instruccions que seran necessàries per fer efectiva aquesta resolució.

Respecte aquests punts l’STEI-i vol deixar clar que:

  1. Aquesta resolució vulnera la Llei 9/1998 del 14 de desembre, de Consells Escolars de les Illes Balears, que a l’article 6 punt 8 diu que “el Consell escolar de les Illes Balears ha de ser consultat preceptivament sobre ... les disposicions i les actuacions generals adreçades a l’assoliment dels objectius lingüístics definits per la legislació, corresponents a cada una de les etapes i modalitats de l’ensenyament”.
  2. Tampoc no ha passat per la Mesa Sectorial d’Educació i l’aplicació d’aquest dret afecta les condicions laborals del professorat i per tant ha de ser negociat a la mesa sectorial d’educació.
  3. La conselleria diu, ara, un cop acabat el termini de presentació de sol·licituds, que va començar dia 14 i va acabar dia 28, que es pot triar llengua quan aquesta sigui diferent de la prevista en el projecte lingüístic del centre. Això ja ho deia l’ordre del 2004 però sembla que no ho recordaven.
  4. La sol·licitud de l’annex demana les dades de pares i mares, nom de l’alumne, cicle i curs en el qual està escolaritzat i llengua del primer ensenyament que vol  triar català o castellà. Consideram que aquesta sol·licitud és incompleta ja que:
    1. Hi ha d’haver un espai que digui quina és la llengua del projecte lingüístic del centre (PLC)
    2. Falta que digui qui i quan es pot exercir aquest dret. Segons l’ordre 2004 ara vigent, (BOIB 18.set.2004) veurem que a l’Article 1 “els pares poden exercir aquest dret en el moment que realitzen la matrícula per primera vegada a l’educació infantil o, excepcionalment, al primer cicle de l’educació primària sempre que no s’hagi matriculat abans a l’educació infantil, en un centre educatiu de la xarxa de centres docents sostinguts en fons públics”.
    3. A més a més l’ordre d’Admissió i matriculació de 3 de maig (BOIB 5 de maig de 2012) al famós Article 5, punt 1, diu: “Els pares, les mares o els tutors legals dels alumnes que sol·licitin plaça escolar als centres podran exercir el dret d’elecció de llengua...” Els altres per tant, els que ja tenen plaça escolar, segons la normativa vigent, no ho poden fer.
  5. Si els centres no poden complir els punts 3 i 4 de la resolució que ara s’ha publicat –“establir mesures organitzatives i pedagògiques amb els seus recursos...”-  que apel·lin a la legislació vigent. Vegeu, directors i directores, Article 5 de l’Ordre del 2004 que diu “ Quan el nombre de sol·licituds adreçades a un centre superi la capacitat d’atenció que el centre pot donar amb els recursos, o la situació específica del centre així ho requereixi, el director ho posarà en coneixement de la DG de Planificació i Centres que resoldrà la situació quant a l’adopció de les mesures més adients”.
  6. I recordeu que els alumnes no poden ser segregats en centres diferents per raó de llengua (Llei de normalització lingüística, Article 22 punt 3. L’Administració ha de posar els mitjans necessaris per a garantir que els alumnes no siguin separats en centres diferents...) i l’ordre del 2004 ara vigent diu que no poden ser segregats per aula, vegeu l’article 3 punt f) diu: “els alumnes que rebin aquestes mesures no podran ser segregats per raó de llengua i es mantindran inserits en el grup-classe".

Què us sembla? Hi ha caos o confusió? Cap ni una, més clar, aigua! CONCLUSIÓ: L’ELECCIÓ DE LA LLENGUA DEL PRIMER ENSENYAMENT ÉS PER ALS ALUMNES QUE SOL·LICITEN PLAÇA ESCOLAR ARA, NO PER ALS QUE JA HI SÓN.