Duim uns anys en què els atacs indiscriminats a les condicions laborals dels/les treballadors/es, que tants anys, segles, ens ha costat aconseguir, són continus, per part de la Patronal i els Estats europeus sota el supòsit d'una reforma necessària per millorar la societat.

De l'Estat de Benestar dels anys 80 s'ha passat a un Estat d'una Economia de supervivència, toca viure en unes condicions necessàries, segons ells per sortir de la crisi, és a dir: no tenir seguretat social en molts casos, tenir un salari paupèrrim amb el qual difícilment es pot viure, no formar als/as treballadors/as en formació i qualificació perquè això no és imprescindible per tenir un treball segur i eficaç, no donar treball als/les majors de 55 anys perquè cal allargar la jubilació, però ells no serveixen perquè ja són vells/as per als nostres sistema de producció i poden agafar moltes baixes, no contractar a les dones perquè han de cuidar de les seves famílies i tenir fills, no contractar als/les immigrants perquè ens sobren ara que hi ha atur i ens destorben, etcètera.